Qui avisa no és traïdor!!!

Us hem d'informar, sobretot a les autoritats pertinents, que el Bogardinho no porta gens bé això de no fer concerts... Si normalment la seva conducta ja és deplorable i malèfica, si ja de per si no fot un pal a l'aigua, ara que ni s'ha de currar lo de tocar les maraques, sembla ser que s'ha desbocat totalment i ha entrat en una espiral de gamberrisme quinqui de la qual no ens podem ni imaginar les conseqüències!!! 


El pròxim 22 de Setembre farà just un any de l'últim concert de BOGARDE, i per celebrar l'efemèride, al Bogardinho no se li ha acudit cap altra cosa que muntar el que ell anomena un comando para-fiestero d'accions esporàdiques (o sigui, una penya que pilla unes cogòrcies descomunals i després van a fer el marrullero sense cap mena de contemplació). Sota les impresentables sigles cJ&B, s'amaga el Col·lectiu Justicier Bogarde. Liderat pel Comandante Bogardinho,  el grup l'integren una colla de pirates somalis que va decidir petar-se el seu botí en substàncies psico-actives i envoltar-se de dones que fumen i et parlen de tu.

El Comandante Bogardinho i els seus esbirros, realitzant maniobres al Pantà de Foix: consisteix en pillar un pet com un timbal, pujar a un patinet de platja tunejat, i ballar desenfrenadament tots els temassos de Bogarde.

Al contrari del que pugui semblar a primera vista, lo més heavy del assunto no són les seves pintes, sinó el seu programa d'actes reivindicatius. A tall d'exemple, el cJ&B té planificat un assalt fiestero de 185000W de sò al monestir de Montserrat, i aprofitant la confusió, mentre sonin els inquietants acords de "Talp", canviar la talla escultòrica de la patrona de Catalunya per la nostra estimada i venerada Techno Moreneta!!!  La figura original, serà segrestada i retinguda en algun antro de la catalana població de Miami Playa, on podrà participar en nombroses exhibicions de cante jondo mentre assaboreix tapes de musclos arrebossats i gambetes amb salsa de carquinyolis. 


No contents amb això, per si fós poc, preténen exigir en concepte de rescat:


1. Realitzar un peasso concert de Bogarde abans del 22 de Setembre, en el que grup cobrarà en concepte de catxé, aproximadament un 0,7% del que el Millet ha fotut al Palau de la Música (amb això ja en tenim prou per jubilar-nos i portar una vida de luxuria desenfrenada). 


2. Fins que es produeixi l'alliberament, a la basílica de Montserrat haurà de sonar com a mínim dos cops al día el nostre gran temasso "Xandalunya", interpretat per l'orgue de Montserrat i el cor d'escolanets convenientment uniformats amb camisetes de Bogarde.


Oficialment, desde Bogarde, no veiem massa futur en la missió del Colectiu J&B, tot i que trobem que els seus ideals són totalment lloables i admirables; i referent als seus mètodes, ben mirat, tal i com està el pati, tampoc ens semblen tant descabellats...

Això no és cap joc!!!!

A vegades les coses més innocents i fetes amb tota la bona fe del món, posades en males mans, es poden convertir en una arma de destrucció massiva que fins i tot alteri el continu espai-temps. Sembla ser que això és el que passa amb aquest intranscendent blog que recull l'actualitat bogardera...I és que quan vam incorporar el traductor del senyor Google (a la part superior dreta), no comptàvem que ningú el traduís al finès, al vietnamita o al malai (amb el Crioll d'Haití, hi teniem alguna esperança, però de moment res de res). 


No deuria pensar el mateix el senyor Julien Lescouilles, vei de la (suposem) bonica localitat francesa de Mezelly, just al costat de Lió. No sabem si per avorriment o per un desmesurat amor a les cultures africanes, el bon home va tenir la innovadora i brillant idea de traduir el nostre blog al swahili i recitar-lo insistentment en veu alta repetides vegades. No se sap ben bé per quin principi físic o parapsicològic, però aquest honorable ciutadà francès va començar a levitar fins als límits de la troposfera, al mateix temps que patia una mutació facial que l'ha portat a transformar-se en un ésser que (segons alguns testimonis) recorda al Fèlix Millet sota els efectes d'un coma etílic.

Amb aquestes pintes, millor que no baixi, o li caurà un puro i una comissió d'investigació que fliparà... 

(fotos originals, aqui i aqui)

Actualment, el senyor Lescouilles orbita a una alçada constant d'uns 14.25 quilometres desplaçant-se a una velocitat de 39.35 metres per segon. Però lo millor del cas, és que provoca interferències a la TDT, just a la freqüència corresponent als canals d' Intereconomia, motiu pel qual diverses associacions culturals han demanat que se li atorgui el Premi Nobel de la Pau (suposem que compartit amb Bogarde, que sense nosaltres això no hagués passat mai....).


Evidentment, hem obert una investigació interna al respecte, i sembla ser que la clau de tot plegat està en la frase "Matumizi ya kundi Bogardinho, tahadhari zote ni fupi ...", ja que després de repetir-la 57 vegades, hem notat com se'ns eriçaven els pèls de les celles i del nas (i també d'altres zones del còs que volem mantenir en el més absolut anonimat). Tot i així, sembla ser que l'accent francès de l'est de Lió, és imprescindible per aconseguir una levitació com déu mana...

El TMM al TC

Molta gent creu que per estar al dia, n'hi ha prou amb tenir un compte al Facebook o al Twitter, però s'equivoquen de ple. Lo últim de lo últim, lo més fashion i cool del moment, és tenir una sentència del Tribunal Constitucional !!!(també conegut com a TC, en honor al pilot d'helicòpters de la serie Magnum). Com que els Bogarde no volem ser menys, i veient que ningú s'anima, hem decidit posar un recurs d'inconstitucionalitat contra nosaltres mateixos, i més concretament contra els 10 Temazos del Techno Moreneta Metal!!!

Perdoneu, però algú ho havia de fer!! (foto de l'Avui)

Ja sabem que pot semblar una mica de rucs o de borinots posar-se una querella contra un mateix, però últimament no podem dormir pensant que al TMM, pot haver-hi una nota desafinada, una coma mal posada o algun terme col·loquial fora de contexte, que provoqui el trencament social d'un o més continents de la Terra, o el desviament de l'òrbita de Plutó o fins i tot una guerra termo-nuclear a Alfa Centauri. Tenint el Bogardinho al grup, tota precaució és poca...


El que si que tenim clar, és que no esperarem 4 anys a tenir una sentència, i és per això que per tal d'exercir una mica de pressió social, hem enviat (en concepte de soborn) a cadascun dels membres del tribunal, un mini-clon del Bogardinho genèticament alterat perquè tingui un comportament de sàtir exhibicionista depravat (bueno, vist així tampoc li hem alterat massa el seu comportament habitual):

Sembla que a la dona aquesta del TC, el nom de la qual fà mandra buscar al google, li ha semblat molt interessant el nostre subtil i barroer suborn (imatge a partir d'aquesta i aquesta altra foto)

Els primers rumors i filtracions, indiquen que "Marujes en 4x4" haurà de ser cantada a capella per una coral mixta de jubilats albins i albanesos(les dos coses a la vegada), "Més vinyes i menys ciment" passarà a dir-se "Viñedos del Uzbequistan", i quedarà completament prohibit tocar en directe "Bogarde és un trunyo", a no ser que aconseguim que el Diango i la Núria Feliu  s'avinguin a realitzar una coreografia hip-hopera disfressats dels mítics Lordi... Soprenentment, sembla que "Acebes" és plenament constitucional i pot ser interpretada i reproduida fins la sacietat tal i com està actualment...Una autèntica llàstima ja que precisament teniem pensat no tocar més en directe aquest Temazo!!!

El Gran Dictat

Si algú tenia dubtes sobre la necessitat de fer un temazo titulat Adeu.cat, gentilment li presentem una prova del tot irrefutable:

El mèrit de fer la foto sense patir espasmes catatònics, és de la Silvi i el Rai

Nosaltres hi hem detectat 5 faltes d'ortografia d'aquelles de jutjat de guàrdia, però tampoc ens hi hem recreat massa per por de sofrir un desprendiment de retina... Després de donar-hi voltes, la única explicació compassiva que hi hem trobat, es que podria ser una campanya de publicitat viral orquestrada per un geni del màrketing, però tampoc n'estem massa convençuts. 


El cartell, immens en tots els sentits de la paraula, es troba al bell mig de Vilafranca. Hem ocultat el telèfon i el mail no sabem ben bé per què, possiblement perquè a la foto hi apareix una Voll-damm i ens ha arribat al cor. Si algú té valor i vocació educativa per anar-hi i explicar a aquesta bona gent com s'hauria d'escriure correctament, molta gent anònima li agrairà. També creiem que les autoritats de trànsit i d'urbanisme, haurien de prendre les mesures oportunes...


Aprofitem l'ocasió per anunciar que estem canviant i millorant (o no!) els nostres temazos, i en aquest sentit (conyes apart que això es veritat), canviarem la lletra d' Adeu.cat i passarà a dir-se Jamó i Quès (igual que el bocata que més triumfa al Sports Bar Vilafranca, que si ho demaneu també us el serveixen amb un huev frit!!!)

El projecte paral·lel

Per no seguir una moda o tendència, s'han de tenir les coses molt clares, una personalitat pròpia molt arrelada i consistent, i un ideari sòlid al qual no es pot renunciar mai... i els Bogarde no som així!!! Bueno, abans si, però vam canviar radicalment amb la incorporació al grup del Bogardinho!!!

O sigui que, veient el panorama actual i seguint la màxima "Si no pots vèncer, uneix-t'hi", estem meditant crear un projecte musical paral·lel que s'adapti als designis i voluntats de la indústria musical, a veure si així triumfem i ens fem famosos ni que sigui renunciant als nostres principis...

De moment, tenim clar que hem de fer un estil musical més Pop, potser amb algun toc de mestissatge per fer-ho més multi-cultural, amb melodies meloses que no suposin cap greuge sònic al assistents, i unes lletres més poètiques i misterioses aptes per a qualsevol regidor de cultura o promotor musical... Però també tenim clar que hem de fotre-hi una mica de canya, que és l'únic principi al qual no podem renunciar, i que a la vegada donaria un toc més rebel a tot el tinglado...

Després d'unes quantes birres i carajillos, d'escoltar 1059 hores de ràdio-formula comercial per intentar còpiar la clau de l'èxit dels grups actuals, i sotmesos a un procés d'insolació extrema, hem sintetitzat totes aquestes idees en un nou i excitant projecte musical:

Efectivament, Manellica és la nostra gran aposta de futur, i encara no sabem si farem lletres pop amb música thrash, o música pop amb lletres thrash, o una combinació de les anteriors... lo que triumfi més!! El que si que tenim una mica més clar, és la formació musical, consistent en una secció de vents de vuvuzeles electròniques, secció de cordes amb guitarra de paella oxidada i baix de closca de carbassa, i percusió a base de carcasses de Pentium III subtilment manllevades d'una deixalleria musical.

Però lo millor de tot, és que l'encarregat d'escriure les lletres serà el Bogardinho, el qual s'ha revelat com un autèntic poeta del poble (s'ho portava amagat, el tio....). Ja està treballant en el primer hit, anomenat Master del Popets, del qual us en farem una avançament temàtic en els pròxims dies.