L'hereu dels Grans Mestres

Com molta gent ja sap (perquè no ens n'amaguem), el nom del nostre grup techno-metal·lero, és per honorar al gran Winston Bogarde, el jugador de furmbol que ha guanyat més títols havent jugat menys minuts (tampoc ho hem comprovat a les estadístiques de la UEFA, però ens ho creiem...). El Gran Mestre no només és un exemple incontestable d'eficiència, sinó que a més a més, la seva filosofia de vida i la seva manera d'encarar les coses (en especial els davanters de l'equip rival), ha marcat irremediablement a més d'una generació...


Els BOGARDE hem patit molt, però molt, durant l'anterior temporada futbolística. Hem tingut crisis d'angoixa, depresions de cavall, fins i tot algun brot psicòtic... I el motiu no és altre que l'aparició en escena del també inmens Dmytró Chigrinsky, l'home cridat a ser el relleu natural del nostre gran mestre, el crack que ens ha dividit el cor, el jugador predestinat a fulminar totes les estadístiques hagudes i per haver!!!


Per evitar que es repeteixi una situació moralment tant heavy, hem decidit prendre cartes a l'assumpte i provocar-li una nova mutació genètica a l'infame Bogardinho: seguint fil per randa un mètode que vam trobar per casualitat al google, l'hem tancat a sol i serena durant 14 dies en una urna de vidre, acompanyat de 39 magnífics exemplars de mosquit tigre del mar Negre i un parell de vodkes amb taronja. El sorprenent resultat, és una criatura ciborg-humanoide que combina lo millor de cada jugador i que hem batejat com Bogarchygro:

És ell, la criatura en qui hem depositat totes les nostres il·lusions i esperances!!

Malauradament, sembla ser que el Bogarchygro ha heredat alguns trets característics de la moral malèfica i perversa del Bogardinho, especialment tot lo relacionat amb les ganes de despilfarro i les conductes canallesques. Com a jugador, entre les seves qualitats futbolístiques destaquen:
- Capacitat de realitzar una sola falta mereixadora de 8 targetes grogues, 5 de vermelles i 39 partits de suspensió (tot en un sol moviment!)
- Inmobilització de rivals segons la tècnica d'eruptes estomacals alcoholitzats (el que es coneix com rots de borratxo)
-Control mental del moviment de la pilota (tot i que no sempre funciona)


Total, que creiem que és una autèntica ganga del mercat, inigualable a aquestes alçades de la història de l'humanitat, i estem totalment convençuts que si algú aposta per ell i li dóna una mica de continuïtat (rès, com a màxim un parell de minuts per temporada), establirà un nou record que serà difícil de superar en molts lustres. De moment, mentre no arriva alguna oferta de contracte prou interessant i lucrativa, el tenim entrenant-se intensament a diferents bars i antros de dubtosa reputació, on ja se'l coneix amb el sobrenom de l'Esclatafutbolins... Quin crack!!!

Aquest no el pillaran per les banyes...

Els BOGARDE ens alegrem molt, però moltíssim, que el Parlament de Catalunya hagi aprovat la prohibició a partir del 2012 (podria ser abans, però bueno...) de l'anomenada fiesta nacional, o curses de braus, o al que també li diuen corregudes de toros. Tot i així, també estem consternats i afligits (tant, que no podem parar de partir-nos la caixa) pels prop de 300 llocs de treball que d'aqui un any i mig s'hauran de dedicar a una altra cosa...I què dir d'aquests homens, aquests mascles alfa, que generosament ens recordaven que perquè uns quants s'ho passin bé, és indispensable que pringui algun innocent. Ara hauràn de pillar els bàrtols i creuar fronteres per continuar mostrant el seu "art"... ez motiu de ceze!!!


Però amb la nostra desinteressada vocació de servei públic que tant ens caracteritza, a BOGARDE creiem que tenim una solució a tot aquest embrollo:

Estèticament, ja és una bona embestida impossible de torejar, però per aguantar-li la mirada més d'un segon, s'ha de ser un mestre de la guerra psicològica.

Efectivament: per una mòdica part dels 400 milions d'euros de subvenció que reben de la comunitat europea, estem disposats a cedir al Bogardinho convenientment enfundat en una disfressa de  "toro torito" perquè formi part de l'espectacle. La gràcia de l'assumpte, és subministrar-li abans de l'actuació un petit coctel de substàncies psicoactives i altament euforitzants (farlopa i rules, pels amics). En aquestes condicions, el nostre entrenyable maraquero, pilla un estat d'encabritament i descontrol tant heavy, que enriute'n tu del "Avispado" o del "Islero"!!! Si tal com diuen alguns, l'essència de l'espectacle és enfrentar-se cara a cara a una fera salvatge, us podem assegurar que hi ha show per un bon rato...


És més: existeix la possibilitat de substituir els tradicionals passodobles pels nostres grans temazos "Buit per dins" i "Sols és un animal" (els quals aprofitem per dedicar a tots els toreros), cosa que provoca que les neurones del Bogardinho entrin en ressonancia convertint-lo en una espècie de Godzilla totalment salvatge i pertorbat que acolloneix al més valent de la contrada.


Per si la cosa té èxit i en un futur també prohibeixen els Correbous, hem estat assajant d'incorporar-li al "torito Bogardinho" un porraco de 15 papers a cada orella. De por, pànic o cagarela, no en fa massa, però et fots uns farts de riure memorables...