Això no és cap joc!!!!

A vegades les coses més innocents i fetes amb tota la bona fe del món, posades en males mans, es poden convertir en una arma de destrucció massiva que fins i tot alteri el continu espai-temps. Sembla ser que això és el que passa amb aquest intranscendent blog que recull l'actualitat bogardera...I és que quan vam incorporar el traductor del senyor Google (a la part superior dreta), no comptàvem que ningú el traduís al finès, al vietnamita o al malai (amb el Crioll d'Haití, hi teniem alguna esperança, però de moment res de res). 


No deuria pensar el mateix el senyor Julien Lescouilles, vei de la (suposem) bonica localitat francesa de Mezelly, just al costat de Lió. No sabem si per avorriment o per un desmesurat amor a les cultures africanes, el bon home va tenir la innovadora i brillant idea de traduir el nostre blog al swahili i recitar-lo insistentment en veu alta repetides vegades. No se sap ben bé per quin principi físic o parapsicològic, però aquest honorable ciutadà francès va començar a levitar fins als límits de la troposfera, al mateix temps que patia una mutació facial que l'ha portat a transformar-se en un ésser que (segons alguns testimonis) recorda al Fèlix Millet sota els efectes d'un coma etílic.

Amb aquestes pintes, millor que no baixi, o li caurà un puro i una comissió d'investigació que fliparà... 

(fotos originals, aqui i aqui)

Actualment, el senyor Lescouilles orbita a una alçada constant d'uns 14.25 quilometres desplaçant-se a una velocitat de 39.35 metres per segon. Però lo millor del cas, és que provoca interferències a la TDT, just a la freqüència corresponent als canals d' Intereconomia, motiu pel qual diverses associacions culturals han demanat que se li atorgui el Premi Nobel de la Pau (suposem que compartit amb Bogarde, que sense nosaltres això no hagués passat mai....).


Evidentment, hem obert una investigació interna al respecte, i sembla ser que la clau de tot plegat està en la frase "Matumizi ya kundi Bogardinho, tahadhari zote ni fupi ...", ja que després de repetir-la 57 vegades, hem notat com se'ns eriçaven els pèls de les celles i del nas (i també d'altres zones del còs que volem mantenir en el més absolut anonimat). Tot i així, sembla ser que l'accent francès de l'est de Lió, és imprescindible per aconseguir una levitació com déu mana...